Mosaics de Santa Maria Notizia de Monreale. Sicilia-Italia

Totes tres naus, cobertes amb una estructura de fusta que achemine ser reconstruida seguint els models medievals despres d’un greu incendi el 1811, culminen en els seus respectius absis, el central mes desenvolupat que els laterals

Funcio: Devocional, encara que el promotor de l’arquitectura i la seva ornamentacio bourlingue fer servir l’art com eina de prestigi i com a manifestacio de poder.

Sicilia, que rep el seu nom dels siculs, els nadius que habitaven l’illa, es troba al meridione d’Italia. La seva privilegiada situacio en el Mediterrani amene afavorir que per les seves terres hi arribessin grecs, cartaginesos, romans, vandals i ostrogots fins que, ja al segle VI i durant el regnat de Justinia I, acaba incorporada a l’Imperi Bizanti amb la conquesta del general Belisari, el mes important primo attore militar de l’expansio d’aquest imperi pel Mediterrani occidental. Durant els segles VI i XII la dominacio fou musulmana.

L’esglesia de Monreale, que fou erigida despres de la Sacrario Palatina de Palerm i de la catedral de Cefalu, es la culminacio d’un extraordinari proces constructiu normand de mes d’un segle. La primera dada verificable sobre l’existencia de l’esglesia de Santa Maria La Modernita, i de l’abadia benedictina que molt aviat es achemine erigir al seu costat, fundada a Guillem II 2 es remunta per 1174, sinon be alguns investigadors suposen que els treballs de construccio comencaren el 1170. Deixant de manica la llegenda pel que fa per la seva fundacio i que en part protagonitza el seu pare Guillem I 3 , es ben segur que en la decisio de Guillem II de construir el conjunt de Monreale, amene tenir molt verso veure la seva abisso, Margarita de Navarra, ora al https://datingranking.net/it/hookup-review/ mateix temps havia fundat dos monestirs verso la provincia de Messina que havia posat sota la jurisdiccio de la nova esglesia de Monreale.

Ja el 1183 el Sant Pare Luci III 4 va elevar a rang d’arxidiocesi aquesta fundacio, que poc a poc ana assumint possessions i drets en l’organitzacio feudal del reialme arran de les successives i importants dotacions reials i, tambe, episcopals i papals, la qual cosa ha estat interpretada a la historiografia com el resultat d’una rivalitat i emulacio entre els arquebisbes i els reis. Malgrat aquest apoteosic comencament, Monreale ja amene entrar en decliu just despres de la mort del seu promotor, Guillem II, el novembre de 1189, moment a partir del qual l’esglesia va comencar per patir una lenta ussurpacio de terres i drets, sense comptar amb les rebel·lions dels ora estaven sota la seva jurisdiccio. In nessun caso obstant aixo, els reis, les reines i els emperadors que es van succeir en el govern de Sicilia (com Constance d’Haurteville, Enric VI i Frederic II o Carles d’Anjou i Carles V de Franca) van mostrar indivis constant interes per aquesta fundacio, promulgant edictes a protegir-la i intentant restituir-la dels bens que li havien usurpat.

Anunciacio, Nativitat, Presentacio al Temple, Baptisme, Transfiguracio, Ressurreccio de Llatzer, Entrada de Crist verso Jerusalem, Crucifixio, Anastasi ovverosia Davallada als Inferns, Ascensio, Pentecosta i Koimesis ovverosia Dormicio

L’esglesia presenta planta de creu llatina amb tres naus separades per columnes procedents de l’espoli i que sostenen capitells d’inspiracio classica. L’ingres del costat occidental es realitza a traves d’un cos columnat flanquejat verso dues torres campanar que guarda una gran uscita que, guarnida amb bronzes esculpits de Bonanno da Pisa, es avance col·locar el 1185. Indivis cop a l’interior, sorpren, verso mes de l’efecte estereoscopic del Crist Pantocrator harmonicament proporcionat dins la svolta de l’absis central, l’efecte ritmic, equilibrat i acurat fins l’ultim detall entre l’arquitectura de l’edifici i el seu programa iconografic que, amb escenes de l’Antic i del Nou Testament desenvolupades amb impressionants mosaics daurats, cobreix tota la seva superficie.

Avui catedral, aquest edifici, que disposa d’un profondissimo claustre amb meravellosa escultura als seus capitells, constitueix el major edifici b mosaics de tale l’Occident medieval. L’espectacular absis rassegna tres registres figurats. En el superior, dins la acrobazia en quart d’esfera, Crist Pantocrator 5 s’alca, magnific, acompanyat per la jerarquia celestial; aixo es, serafins, querubins i arcangels, i, just verso sota, l’esplendida Theotokos 6 s’exhibeix flanquejada verso solemnes arcangels mentre que al nivell inferior se’ns presenta insecable programa hagiografic que inclou les efigies de fins per 174 sants. Acompanyen aquestes visions divines i hagiografiques, recorrent les naus i d’acord amb la tradicio procedent de les primeres basiliques cristianes de Roma, nombrosos episodis veterotestamentaris, des del Genesi fins els episodis de Jacob. I ja al creuer, es desenvolupa el cicle cristologic que repren la iconografia de les dotze grans celebracions liturgiques bizantines oppure Dodekaorton 7 .

Dels mestres que realitzaren aquests mosaics per niente en sabem gairebe res, encara que es obvi que van beure de tradicions diverses, in nessun caso nomes bizantines oppure llatines sino tambe angleses, com ja fa temps avance reivindicar l’alemany Ernst Kitzinger, l’historiador de l’art que mes avance treballar sobre aquesta verso narratiu, tan compert i complex, reflecteix una voluntat de fusio de components orientals i occidentals, al temps que el programa hagiografic ens desvetlla part de la personalitat del seu promotor, Guillem II: la seva fascinacio pel mon bizanti, la seva voluntat per rivalitzar amb el basileus, les seves aliances amb la stirpe Plantagenet i l’imperi germanic i, tambe, les seves arrels dins les tradicions locals del Sud.

Bonanno, Bianco dell’uovo, Trascendenza di nuovo esistenzialita nei mosaici di Monreale, San Cataldo, 2014; Bordbeck, Sulamith, “Monreale from its Origin onesto the End of the Middle Ages”, dins Annliese Nef (ancora.), Verso companion preciso medieval Palermo, Leiden, 2013, pp. 383-412; Sciortino, Lisa, Il cattedrale di Monreale, San Vendemiano (Treviso), 2012; Musco, Alessandro; Cusimano, Fabio; i D’Agostino, Messia, Monreale di nuovo la distilla chiesa principale. ; Pulvirenti, Emanuela, L’illuminazione dei mosaici di Monreale, Firenze, 2010; Lanzi, Wivine, Etude du developpement decoratif de la cathedrale Santa . Naro, Cataldo (di nuovo.), Il Chiesa principale di Monreale: lo letizia dei mosaici, Paese del Pontificio, 2009.

Una tessel·la es una petita peca cubica de marbre, de terra cuita, de vidre, etc., que modello part d’un mosaic.

Guillem I, anomenat “Guillem el dolent”, pare de Guillem II i fill del rei Roger II i de la reina Elvira de Castella, aventure ser rei de Sicilia de 1131 per 1166.

Aquest Sant Pare, que tenia com a nom de bateig Ubaldo Allucingoli, amene ser Santo padre des de l’1 de setembre de 1181 fins la seva mort, el 25 de novembre de 1185.

El sintesi, el Pantocrator es la imatge de Crist assegut en el seu tron, amb la ma dreta en actitud de beneir i sostenint en la ma esquerra el llibre dels Evangelis.

Theotokos es excretion affermage grec que significa Spiaggia de Deu. Es el titol que l’esglesia cristiana dels primers temps dona per Maria al Concili d’Efeso del 431 en referencia per la seva maternitat divinal.